Quatre joves del poble, l'any 1990, decideixen recuperar el Carnestoltes i amb aquest, la Festa de La Llordera. L'Antoni Miramunt, la Trini Mases, el Josep Maria Castellà i la Mercè Valls (regidora de Festes de l'Ajuntament de Torà, en aquell moment). A Torà, el Carnestoltes només el celebraven els nens i professors del Col·legi Públic Sant Gil. El dimarts del Carnaval, sortien a fer una rua pels carrers de la vila amb disfresses que ells mateixos s'havien confeccionat. Els quatre joves toranesos volien que Torà tingués un Carnaval propi, que els toranesos es poguessin disfressar al mateix poble. Però hi havia un agravant important: Solsona i Ponts, dues localitats molt properes tenien uns Carnestoltes molt consolidats. Tenien molt clar que no podien entrar en competència.

I van tenir una brillant idea: CANVIAR LA DATA DE CELEBRACIÓ DEL CARNESTOLTES: FER-LO UNA SETMANA ABANS. D'aquesta manera, la gent de Torà no se n'aniria i comptaven amb l'afluència de gent de les rodalies. L'any 91 és l'any oficial de la recuperació de la Festa La Llordera. És l'any en què per primera vegada apareixen el Bonic i la Bonica ballant pels carrers (no com a gegants sinó que són dos vilatans).

L'any 93 entra a formar part de la junta organitzativa de la Festa, l'Agustí Coscollola, qui seria el futur president de l'Associació. Tres anys més tard i coincidint amb el casament del Brut i La Bruta, entra a l'Associació en Fermí Manteca.

L'any 1996 la junta organitzativa va decidir que s'havia d'integrar dos dels col·laboradors joves a aquesta. La Susana Balagué i en Jaume Graells van ser els nomenats a formar-ne part. D'aquesta manera, s'asseguraven que el futur de La Llordera seguiria endavant. L'any 98 es constitueix L'ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL BRUT I LA BRUTA i queda nomenat president, l'Agustí Coscollola.

L'any 2000, l'Albert Vilaseca entra a formar part de l'Associació Cultural del Brut i la Bruta, sobretot per encarregar-se del funcionament dels gegants i geganters.

Qui col·labora amb la Festa? La Festa del Brut i la Bruta, no s'entendria sense el suport de tota la població. Tot el poble col·labora amb la festa, d'una manera o una altra, uns més directament que d'altres. Des del que engalana el seu balcó, veïns que s'encarreguen de guarnir els carrers, gent que es disfressa pel seu compte fins a establiments comercials o administracions locals que ajuden econòmica i materialment a sufragar la Festa. Sense aquest suport de tota la població difícilment es podria organitzar un muntatge d'aquesta envergadura. A banda de la junta organitzativa hi ha molts col·laboradors a l'hora de preparar la Festa. Als primers anys eren entre 15 i 20 persones. Deu anys després, 100 són els toranesos que més directament participen a la Festa de La Llordera.

Si s'analitza l'evolució de la participació de la població a La Festa del Brut i la Bruta, s'observa que fins l'any 1993 hi havia entre 15 i 20 persones involucrades. A partir d'aquest, s'incrementen 10 persones més, aproximadament. És l'any que apareix, el primer gegant de mans lliures El Brut i amb aquest, s'incorporen els geganters. L'any 1996 es troba l'altre salt qualitatiu, 40 ja són les persones que hi participen més directament a la Festa de la Llordera. (En aquest any ja disposaven de tres gegants i s'havien incorporat nous elements a la Festa). En els últims tres anys, el nombre de col·laboradors s'ha doblat. En aquests moments, setze anys després de la recuperació de la Festa, 100 són les persones que hi col·laboren. Així doncs, pel que fa els recursos humans, el Carnaval de Torà ha crescut considerablement.